Cómo aprovechar el arte del Chojin en educación

Hace ya tiempo descubrí a un hombre inspirador y que merece la pena seguir por todo lo que desprende y aporta. Se llama el Chojin y es arte en movimiento. Sus letras y su manera de expresarlas pueden servirnos para trabajar con nuestros alumnos de Educación Secundaria muchos aspectos: la educación en valores, el pensamiento crítico, temas de actualidad, la expresión oral y escrita, la expresión corporal, contenidos musicales y un largo etcétera. Para muestra un botón:

 Rap contra el racismo:

Soy o no soy

Ríe cuando puedas, llora cuando lo necesites:

Taller "Se busca valientes"

Taller "Se buscan valientes"

TREBALL AMB PEL·LÍCULES

Aquí teniu una adreça electrònica on apareixen pel·lícules agrupades per temes i amb pautes per treballar a l’aula.

http://www.edualter.org/cinema.htm

La importància creixent de l'audiovisual com a mitjà de transmissió de coneixements i de valors (televisió, cinema, multimedia) a la nostra societat, i fonamentalment entre la població jove, educada en aquesta cultura audiovisual i amb una capacitat de receptivitat especialment desenvolupada en relació a tot allò que es transmeti per aquest mitjà, fa que sigui necessari i convenient incorporar l'ús dels mitjans audiovisuals a l'hora de plantejar-se eines i mètodes educatius adreçats a adolescents i joves. En aquesta secció trobareu diverses sel.leccions de pel.lícules que hem considerat adequades per treballar temàtiques relacionades amb l'educació per la pau, el desenvolupament i la interculturalitat, amb propostes concretes d'activitats per realitzar a l'aula després del visionat d'aquestes pel.lícules.

La Pau a través dels mitjans audiovisuals La Interculturalitat a través dels mitjans audiovisuals El món del treball a través del cinema Els drets sexuals i reproductius a través del cinema Educació en valors Cinema i Desenvolupament: I. Les relacions Nord-Sud II. Els desordres del subdesenvolupament III. Sobreviure i resistir al sud, fugir cap al nord

TÈCNIQUES PER A LA MILLORA DELS RESULTATS (4 ESO)

TÈCNIQUES PER A LA MILLORA DELS RESULTATS

http://doiadbeatramonllull.wordpress.com/2013/09/04/tecniques-destudi-per-a-la-millora-dels-resultats/

ESTRATÈGIES BÀSIQUES PER A L'ESTUDI (3R ESO)

Orientacions en tècniques d'estudi


http://www.xtec.cat/~jcruz/t_estudi/

ACOSO ESCOLAR

Guía para trabajar el acoso escolar con los alumnos

EDUCACIÓN SOCIOEMOCIONAL INFANTIL-PRIMARIA

Propuestas de educación socioemocional para infantil y primaria

APRENDO A EXPRESAR LO QUE SIENTO. RL1EP3T9

APRENDO A EXPRESAR LO QUE SIENTO

OBJETIVO: Favorecer el desarrollo emocional de nuestros alumnos y alumnas, fomentando la identificación y expresión de distintas emociones.

DESARROLLO:

-         Aprendemos a reconocer emociones mediante algunas actividades previas (ver material).

-         Se elaborará un mural en pequeños grupos, con el título “aprendo a expresar lo que siento”. En ellas se incluirá emociones como la alegría, la tristeza, el enfado, el miedo… aunque los propios alumnos pueden aportar algunas. Para ilustrarlas se podrán utilizar dibujos, recortes de revistas, fotos…

MATERIALES:

-         Actividades para reconocer emociones.

-         Cartulinas, revistas, fotos, etc.

JOCS COOPERATIUS: Quadres cooperatius

Quadres cooperatius:

 S’ha de dividir el grup en grups de cinc persones. A cadascuna d’aquestes se li passa un sobre amb peces geomètriques.
L’objectiu del joc és que cadascú aconsegueixi fer un quadrat de la mateixa mida amb les formes retallades. El problema és que les figures que rep cada persona amb el sobre no estan ordenades, és a dir, únicament amb les seves figures no poden completar el quadrat. També pot passar que un nen tingui molt poques fitxes, i que un altre en tingui més de les que li calen.
Del que es tracta és que els nens puguin intercanviar-se les fitxes, sempre en silenci.
No es podrà agafar cap peça de cap jugador, i només es podran deixar al mig les que no interessin i
esperar que un altre jugador en cedeixi alguna.
 Si els nens són grans, un cop finalitzat el joc (sol durar uns 20 minuts), podem fer moltes preguntes, per animar la conversa, que tinguin a veure amb el comportament cooperatiu durant el joc. Aquestes preguntes poden ser del tipus següent:

- Com us heu sentit?
 - Com s’ha sentit el jugador que tenia molt poques peces?
 - Algú s’ha adonat que el jugador “x” tenia tan poques peces?
 - Heu hagut de trencar algun quadre per poder fer els altres?
 - Quan heu vist la solució?
 - Què has sentit quan algú no ha respectat les regles del joc?
 - T’has enfadat amb algú perquè no veia la solució?

JOCS COOPERATIUS: Cercle d'amics

Cercle d’amics

Uns vuit nens/es es queden drets formant un cercle estret, espatlla amb espatlla. Una persona es posa dreta al mig del cercle, mantenint el cos rígid, amb els braços enganxats als costats, i es deixa caure cap a una direcció. La persona del centre s’ha d’esforçar per no moure els peus, mentre la resta del grup la passa suaument de l’un a l’altre, com si fos una bóta. A poc a poc es pot anar obrint el cercle. D’aquesta manera també augmenta la confiança en el grup que està subjectant el company o companya.

JOCS COOPERATIUS: El joc del piu-piu

El joc del piu-piu: 

És una bona activitat per a grups grans (de 15 o més membres).

 Tots tanquen els ulls i el monitor diu a un/a company/a a cau d’orella el següent: “Tu ets el papa/mama gallina”. Tots comencen a barrejar-se, amb els ulls tancats. Cadascú busca la mà d’algú altre, la hi estreny i li pregunta: “Piu-piu?”. Si l’altre també pregunta: “Piu-piu?”, li deixa anar la mà i segueix buscant i preguntant, a part del papa o la mama gallina, que estan sempre en silenci. Quan algú troba qui no li contesta sap que ha trobat el papa o la mama gallina, i es queda agafat a la seva mà en silenci. Sempre que algú es troba amb el papa o mama gallina entra a formar part del grup, i així, cada cop se sentiran menys piu-pius, fins que tots estiguin agafats de la mà.

Aleshores el monitor dirà que obrin els ulls: sempre causa sorpresa i riure.

JOCS COOPERATIUS: El joc de les marees (1 ESO)

El joc de les marees: 

Tots els nens han d’estar ajaguts bocaterrosa capitulats. Una persona s’ajau damunt dels cossos i perpendicularment a aquests.

La finalitat és fer-la passar a l’altra punta mitjançant moviments ondulatoris amb el cos. Es pot seguir un ritme musical o cantar una cançó. El que passa a l’altre costat ocupa l’últim lloc de la catifa humana.

JOCS COOPERATIUS: EL DRAC (1 ESO)

EL DRAC

Unes vuit persones d’un mateix grup van agafades per la cintura. El “cap” del drac, és a dir, el primer de la filera, ha d’intentar tocar la “cua” de l’animal, és a dir, l’últim company. El “cos”, que correspon a la resta de nens que hi ha al mig, ha d’ajudar la cua a escapar.

JOCS COOPERATIUS: Triar els equips cooperativament (1 ESO)

Triar els equips cooperativament:

 En un joc de dos o més grups, el monitor tria un nen per començar a fer els grups. Aquest nen en tria un altre, i aquest altre tria el següent. D’aquesta manera es reparteixen els interessos entre tots els nens del grup i la tria és més justa. 
Com a principi ideal, els grups haurien de sortir de manera espontània i que cada nen s’integrés al grup que més li agradés. El que passa és que si els grups estan molt descompensats, poden haver-hi conflictes que impedeixin el bon joc. En aquest cas, el monitor haurà de guiar el procés i explicar el perquè de l’activitat.

VIDEO ANTI-BULLIYNG

BULLIYNG DANCE

http://www.xtec.cat/crp-pallarsjussa/web-conflictes/conjunt.htm

Desenvolupament de la sessió:

Consignes	Observacions
Agafeu el full que us reparteixo i un llapis. De moment no hi feu res.	Cada alumne té mig full (millor reciclat) i un llapis.
Ara veureu una pel·lícula de dibuixos que dura 10 min. Tracta de coses que passen a l’escola. Fixeu-vos bé que després en parlem.	Es tracta de passar el film sense anticipar el tema. Es visiona la pel·lícula. Quan s’acaba, i abans que l’alumnat tingui temps de reaccionar ni de comentar res entre ells...
Escriviu en el full de paper quin títol hi posaríeu i expliqueu en 2 o 3 ratlles que heu entès que hi passa. Poseu-li nota de 0 a 10. Poseu el primer que us vingui al cap, no patiu per les faltes, és un full reciclat, és per treballar i no el guardarem, després el llençarem.	Ens interessa tenir la primera impressió de cada alumne, abans que comentin res entre ells. Podem deixar uns 3 o 4 min. i recollim els fulls. Serà interessant veure les diferents respostes, (negació, desplaçament, vehemència, condemna...). Les comentarem a la propera sessió, de manera general i anònima.
Primer parlem del final. Que aixequin la mà tots els nens i les nenes que els sembla que s’acaba bé.	Preguntem a alguns alumnes: I tu, per què penses que s’acaba bé? A cada argument que ens donin podem fer: Ahà, d’acord... Solen dir coses del tipus que l’agressor té el càstig que es mereix. No ho discutim, tampoc no ho donem per bo. En tot cas demanem si es podria acabar millor.
Ara que aixequin la mà tots els nens i les nenes que els sembla que s’acaba malament.	Preguntem a alguns alumnes: Al teu entendre, com s’hauria d’acabar per acabar bé? L’objectiu és aconseguir que la gran majoria dels alumnes acordi que el millor final seria que acabessin jugant tots junts. A partir d’aquí podem començar a parlar ja que el grup ha enviat el missatge a l’agressor que el vol i l’accepta.
Ara m’agradaria que parléssim del què passa a la pel·lícula, del que us ha agradat més i menys, del que heu trobat més interessant...	Es tracta que l’alumnat, en ordre, vagi opinant sobre el tema del maltractament entre alumnes i entre tots anar definint els temes següents, com a exemple:
El maltractament: · Conductes: físic (pegar, donar empentes, amenaçar...), verbal (insultar, burlar-se, parlar malament d’un per tal que els altres no li siguin amics...), exclusió social (no deixar participar, fer fora, ignorar...) · Aquestes coses passen en llocs on hi ha gent o en llocs on no els veu ningú? La víctima (formiga): · La víctima és un nen dèbil i sense amics?: fer veure que al principi si que en tenia d’amics i que a mesura que escala el conflicte, el van deixant sol. · Què fa la víctima davant de les agressions? planta cara, intenta defensar-se, fuig, plora, s’amaga, ho diu al profe... Penseu que ell sol pot aturar-ho o necessita ajuda? Rol dels espectadors: · Es deixen portar o poden canviar la situació? (si un no fa res, ni va a buscar ajuda a un adult per evitar una agressió es converteix en còmplice). · Perquè no l’han ajudat fins que ha caigut de la teulada? · Qui hauria pogut intervenir per posar fi al maltractament? · Per què els amics no l’ajuden? Què senten? (por a que els passi el mateix?...) · Per què al pati els altres s’afegeixen a les burles i acaba tot sol al mig del cercle? (aquí opera el fenomen del contagi social: un per l’altre i tots van seguint... En un grup una persona fa coses que tota sola no faria) Els agressors (el “toro” i els seguidors): · Quins motius té l’agressor per fer mal i espantar als altres? (s’avorreix, venjança, enveja...) · Per què el recolzen els seguidors? Ho farien tots sols? Són valents? · Ho faria si no tingués seguidors? És valent? · Què li pot passar a l’agressor si s’acostuma a anar així per la vida? · Els nens fan mal als altres de la mateixa manera que les nenes? · Els nens i nenes que fan mal als altres han de comprendre que l’escola no permetrà aquest comportament. · Sovint l’alumnat proposa intimidar l’agressor (castigar-lo, excloure’l..., fer-li el mateix que ha fet) convé ajudar-los a buscar maneres més prosocials, que diguin coses que poden fer els agressors: parar de fer-ho: fer-los veure que fan mal, responsabilitzar-se, invertir la relació – l’ajuda en lloc de l’agressió- Emocions implicades: · Com se sent cadascú? Què sent l’agressor quan el mestre el castiga? Què sent quan la víctima cau del terrat? i els espectadors? Són els sentiments el que ens fa fer les coses, a vegades? (el rapte emocional: ràbia... i també es interessant considerar els fets des del punt de vista de la víctima). · Diferència entre “xivar-se” (perjudicar algú) i demanar ajuda a un adult. Què és “xivar-se”? Preguntes per animar a participar · On passa: a la ciutat? al camp?... · Us heu fixat de quantes maneres diferents mengen l’esmorzar?
Estic molt content/a de com hem parlat aquest tema, us felicito perquè tothom ha dit allò que pensava de veritat i ha escoltat què pensaven els altres. Sou un bon grup.		Aquí donem per acabada la sessió amb una frase de reconeixement, amb l’objectiu de legitimar TOTS els alumnes i animar-los a parlar i a escoltar amb sinceritat perquè és una bona, manera de resoldre els problemes i que no ens enfadem i que, estiguem més tranquils i siguem més amics i més feliços.